AMNIOCENTESIS

Poemes com puncions per tal de veure com progressa la gestació dallò que creix imparablement a les entranyes del poeta: la mort, la certesa del darrer i absolut silenci. I amb la ciència com a guia per a un entomòleg que escriu poesia com qui descriu una espècie desconeguda, amb un apassionament no exempt dironia. Però també contempla altres silencis daltres vivències, perquè al capdavall a ixò és el que iguala els éssers vius: la mortalitat, tot i no parar de cercar la immortalitat.